Micaela Chalmeta (1863-1951)

La participació de la dona en el moviment cooperatiu tan sols es dugué a terme gràcies a l’impuls de dones excepcionals com Micaela Chalmeta (1863-1951). Cooperativista i socialista, escriptora i traductora, propagandista i publicista, Chalmeta representa una figura indiscutiblement pionera en la vindicació feminista, que ja des de finals del XIX aportà els seus articles a la premsa obrera socialista, també amb el pseudònim d’Amparo o Empar Martí. Escrigué a La Guerra Social, La Internacional, Justícia Social, Vida Socialista, i a les diferents capçaleres cooperatives com El Cooperatista, Cooperatismo o Acción Cooperatista, en les quals era l’encarregada de traduir els articles provinents de la premsa internacional. També col·laborava assíduament en una secció anomenada Páginas Feministas, publicada tant a Vida Socialista com, després, de forma irregular a la premsa cooperativa, inspirada pel Women’s Corner de les publicacions angleses. Un espai reduït que resultava una tribuna d’opinió feminista en el què es solien comentar temes com les pèssimes condicions de les dones treballadores, el menyspreu masculí vers el treball femení, o sobre la doble moral de les dones burgeses creant Juntes de Socors per a les víctimes del Rif, mentre no s’oposaven a la guerra colonial i evitaven que els seus fills hi anessin a lluitar amb les lleves.

La dona, per Chalmeta, havia de deixar de ser “la tierna esclava, el ángel, la flor”, per esdevenir “la mujer, viviendo de su trabajo… La mujer ilustrada, estudiosa, inteligente y digna; la que no quiere vender sus carícias”, tot i que admetia que l’emancipació de la dona no es podia donar plenament dins la societat burgesa. De forma paral·lela, Chalmeta participà incansablement en l’articulació del sempre fragmentat moviment socialista català, en la creació de l’Agrupació Femenina Socialista de Barcelona el 1911, o com a delegada de la Federació Socialista Catalana.

La trajectòria sociopolítica de Chalmeta fou agitada, prolífica i polifacètica, combinà la protesta social del carrer amb la teoria social i econòmica més elevada. D’origen humil, “no pertenezco a la clase de gente bien nutrida…” , fou una dona singular, obrera intel·lectual, d’activitat incansable i omnipresent, que participà de tots els grans embats socials de l’època. Entre d’altres, estigué rere les barricades que sacsejaren Barcelona en l’anomenada Setmana Tràgica; participà a l’assalt de botigues durant la vaga de dones de 1918 a la Barcelona d’entreguerres; i ja amb una edat avançada, visqué la revolució de juliol de 1936. Les seves reflexions partiren, per tant, d’una forta vocació pràctica i transformadora, que conjugava indestriablement el feminisme amb el socialisme i el cooperativisme.

Així doncs, Chalmeta dedicà tota la seva energia a combatre per l’emancipació de les classes populars i, durant dècades, fou la única dona que de forma visible participà en la construcció del socialisme i el cooperativisme, fent mítings arreu. En un article “La Cooperación y las mujeres” de 1913, afirmava fermament la seva posició, “el cooperativisme havia d’assecar a l’origen les fonts del capitalisme dominador”:

Es preciso que la mujer, sobre todo, sepa que es indispensable su concurso en la cooperación, y que hay que considerar esta arma como uno de los medios para secar en su origen una de las fuentes del capitalismo dominador” (…) Llevemos nuestros céntimos a la Cooperativa, que, al par que mejoramos nuestra suerte, hacemos obra social, procurando por la educación racional de los niños, por las mutualidades, montepíos y tantas obras buenas y de verdadera utilidad como nos puede aportar la cooperación obrera (…) Y procurando elevarnos un poquito, también en la cooperación aprendemos, al pensar en lo nuestro, a interesarnos en lo de los demás y en sus intereses; de esta suerte vamos poco a poco llevando a la práctica aquel principio de que la unión hace la fuerza, y utilizando ésta para llegar a la era de la verdadera fraternidad.

Es publicà a dues capçaleres diferents: Martí, A. «La Cooperación y las mujeres» a Vida Socialista, 23 de febrer de 1913, núm. 159 i a El Cooperatismo, 15 de juny de 1913, núm. 48.

La seva vinculació concreta amb el cooperativisme s’inicià el 1904 en una petita cooperativa del barri d’Hostafrancs de Barcelona, L’Economia Social, que havia creat de forma conjunta amb el seu company Joan Coloma, un militant destacat dins els primers temps del cooperativisme català, i membre del Partit Socialista Obrer i Espanyol (PSOE). L’existència de la cooperativa hostafranquina anà estretament relacionada amb el matrimoni, que tingué tres fills: Joan, Francesc i Empar Coloma Chalmeta, i que conformaren una veritable nissaga cooperativista. Tanmateix, la família no tingué una existència fàcil, amb una vida àrdua i plena de sotracs, exilis i precarietat econòmica, agreujada per la mala salut del pare i per la mort -per malaltia- de Francesc el 1919. Només dos anys després, el febrer de 1921 moria Joan Coloma, pare, i l’enterrament fou una intensa manifestació col·lectiva de dol dins el cooperativisme. En qualsevol cas, ja feia uns anys -almenys des de 1917- que el seu fill Joan Coloma i Chalmeta havia agafat el relleu com a participant actiu als òrgans de la federació com a director d’Acción Cooperatista. La cooperativa L’Economia Social desaparegué el 1925, en mig de problemes econòmics, i la família al complet ingressà a la cooperativa Model del Segle XX de Sants.

Malgrat aquella fonda implicació personal, i segurament per dificultats de subsistència familiar, la projecció pública de Micaela Chalmeta dins el moviment cooperatiu quedà en segon pla fins la dècada de 1920, i tan sols s’incrementà cap al final d’aquesta i sobretot durant la dècada de 1930, quan tingué un paper omnipresent i transcendent en el reconeixement i visibilitat de les dones dins el cooperativisme. Mitjançant els seus articles, els mítings i conferències, la seva participació a la secció de propaganda de la Federació i el seu paper clau com animadora i referent de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista. El seu company de militància, Tino, Celestí Ventura de La Fraternitat de la Barceloneta, en feu aquest retrat a l’entrada de la dècada de 1930, quan li dedicà una columna biogràfica per remembrar la seva prolongada trajectòria:

L’experiència que li proporciona el fet d’una vida perllongada d’actuació pràctica i d’estudi dels problemes econòmics en els textos dels més entesos i erudits professors i capdavanters del cooperativisme mundial, li donen una autoritat i situen a la nostra venerable biografiada per sobre de l’anònim en què ha viscut, perquè pugui ésser reconeguda i considerada la seva valuosa actuació en pro del cooperatisme, per tots els cooperadors d’arreu.