Francisca Saperas Miró (1851-1933)

Tal com la catalogà Frederica Montseny, Francisca Saperas Miró fou, juntament amb Teresa Claramunt i Cayetana Griñó, una de les tres vestals de l’ideal. Anarcosindicalista compromesa i activa, dedicà la seva vida a defensar els seus ideals.

Nascuda a Barcelona en 12 de febrer de 1851 amb 18 anys es casà amb Martín Borrás, secretari de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) i co-fundador i director, juntament amb Emilio Hugas, del diari llibertari Tierra y Libertad. Francisca col·laborà en aquest periòdic encarregant-se de la seva divulgació, distribució i subscripció, tasca que posteriorment compartiria amb la seva filla Salud Borrás.

El 1889 es detinguda, juntament amb tota la seva família en un míting a la plaça de Catalunya de Barcelona. En ell Francisca Saperas defensà que el dret al treball estava per sobre al dret de la propietat. Quatre anys més tard, després de la bomba del Liceu, la repressió estatal contra els moviments obrers també afectà Francisca, la qual també amb la seva família, patí tota mena de represàlies i tortures. A causa d’aquest tracte rebut, el seu company quedà sord i malferit, decidint manllevar-se la vida a la seva cel·la.

Tot i aquestes adversitats l’activisme de l’anarcosindicalista no s’aturà, el 1895 fou una de les firmants d’un manifest de dones a Bandera Social.

Tal com bé indica Muñia:

Francisca defendería que la mujer moderna se diferenciaba del bello sexo tradicional en la libre capacidad de elegir su vida, y en el modo y la manera de vivirla, apostando por las uniones libres fundadas por el amor

Muñia, A. (2008) Rebeldes periféricas del siglo XIX. Madrid: La Linerna Verde, p. 70.

I s’uní a Ascheri Fossatoi. Acabarien essent detinguts en el procés de Montjuic i els obligaren a casar-se just abans d’executar a Ascheri; mentre que Francisca va haver de complir un any de presó. Un cop lliure, juntament amb la seva filla Salud, s’exilià a França on munta un centre de suport als processats i represaliats. De tornada a la seva ciutat natal, s’uneix a Francisco Callis, que afectat de les seqüeles de les tortures patides durant el presidi a Montjuic decideix suïcidar-se. Francesca, la seva filla Salut i el marit d’aquesta, José Fontanillas, el 1912 decideix emigrar a Buenos Aires i no tornà a Barcelona fins al 1923, on comparteix vivenda amb Teresa Claramunt.

Els últims anys de vida de Francisca Saperas va estar marcada per la mala salut; afectada per la paràlisi va anar deteriorant-se fins que, finalment el 21 d’agost de 1933 morí a l’edat de 82 anys.

Bibliografia:

MUÑIA, A (2008) Rebeldes periféricas del siglo XIX, Madrid: La Linterna Sorda, p.69 – 71.

IÑÍGUEZ, M. (2008) «Saperas Miró, Francisca» a Enciclopedia histórica del anarquismo español, Vitoria: Asociación Isaac Puente, p. 1595.

ITURBE, L. (1974) La mujer en la lucha social. La guerra civil de España. Mèxic: Editores Mexicanos unidos, pp. 57 – 60.