Maria Palomera (1905-1937)
Una de les dones que, sense dubte, tingueren un paper clau fonamental en la creació de grups femenins a les cooperatives, especialment durant els seus primers anys fou, Maria Palomera i Giró (1905-1937). De familia cooperativista, des de ben petita cresqué entre les parets de la cooperativa La Dignitat, i s’hi imbuí de les seves pràctiques i principis, participant sobretot a la secció teatral entre escenaris i bambalines. Els anys de formació de Palomera foren mediats pel compromís patern, la vida al barri i a la cooperativa. La família també participà activament del Centre Instructiu de Les Corts i de l’Ateneu Obrer de Les Corts, institucions de la barriada estretament relacionades amb la cooperativa. Palomera estudià a les escoles impulsades per l’Ateneu, i també solia participar en les freqüents vetllades teatrals, en les què destacà com a actriu principal, alabada inclús pel propi Ignasi Iglésies que la veié interpretant: “Aquesta actriu és la que millor ha interpretat la dama jove d’”Els Vells”. Es tal com jo l’havia somniat en escriure l’obra!”. La seva mare es deia Caterina Giró, mentre el seu pare, Felip Palomera Sarradell treballà a l’Editorial Martí, ocupà diferents càrrecs d’importància, essent nomenat tresorer i comptable en varies ocasions, tant a l’Ateneu, com a La Dignitat, i després de la fusió, a la Unió Cooperatista Barcelonesa.
Tanmateix, la familia, com era habitual en moltes llars treballadores, hagué d’afrontar una existència tràgica i atravessada per la fatalitat i la malaltia. Durant la joventut, Maria contragué una dolència mental greu, diagnosticada com a ‘neurastènia’, que la someté durant un llarg període a un estat “d’apatia irresoluble” i una “inconsciència” aparentment sense retorn. El pare “amamantísimo en extremo” no pogué soportar-ho i el 1929 acabà traïent-se la vida “arrojándose al pantano de Vallvidrera, en donde pereció ahogado”. El seu enterrament fou un acte massiu al barri, amb més de mil persones. Fruit d’aquelles tristes circumstàncies, Palomera tornà a recaure de les seves dolències, i la mare quedà viuda amb dues criatures, ella i el seu germà Felip. Aleshores, com a solució col·lectiva, la cooperativa acceptà la seva entrada com a treballadora a la secció de merceria. En la discussió sobre la seva acceptació o no, en lloc de contractar a una “professional”, a les reunions de la junta de la UCB se’n parlava en aquests termes: “es porque sabe las condiciones que posee y porque es un caso de humanidad ante la situación de su familia por los largos meses de enfermedad sufrida y como a reconocimiento a la labor del malogrado Palomera por la entidad”.
Fou així com, superada la malaltia i el dol per la mort de son pare, Palomera ingressà a treballar com a dependenta de la Unió Cooperatista Barcelonesa, i poc després, ho feu el seu germà. Allí, a part de les tasques professionals, també començà la seva labor d’agitació i propaganda, animà la creació del grup femení i del grup infantil, dins el qual impulsà les classes de Solfeig, Rítmica i de l’Orfeó de l’entitat. En realitat, la creació del grup femení s’havia començat a forjar el febrer de 1930 amb l’acceptació prèvia de “nuestra compañera y culta consocia señorita Palomera” com a membre del Grup de Cultura de la cooperativa, amb el càrrec “d’agregada a la Sección para una actividad Cultural-cooperatista femenina”. Tan sols un mes després Palomera presentava i moderava la sessió “El cinema i l’educació” a càrrec de Maria Luz Morales, com a sessió d’un curs sobre Educació General que organitzà la secció de cultura. Les sessions es succeïen cada quinze dies, i Palomera hi participà i coordinà els continguts amb l’assistència de moltes dones. A l’abril, organitzaren una conferència de Leonor Canalejas, escriptora i directora de l’Escola Normal de Mestres, i Palomera hi tornà a intervenir. El juliol de 1930 durant la celebració del Dia Internacional de la Cooperació Palomera donà un míting amb Ramón Hortoneda al Círcol de Sants.
De la petita escala de l’entitat, Palomera passà a la del moviment cooperatiu català, mostrant el seu dinamisme de forma molt activa. El 28 de juny de 1931 participà de forma entusiasta en un acte feminista celebrat a La Moral de Badalona i que portà a la formació de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperativista. Durant l’octubre de 1931 participà en l’acte d’inauguració de la nova seu de la UCB al carrer Urgell, en la què les companyes entregaren de forma simbòlica la bandera de l’entitat i hi parlamentà demanant un “lloc d’honor” per les dones en l’obra social de la Cooperació. Batallà per la representativitat i presència de les dones al moviment cooperatiu, escrigué assíduament articles a la premsa cooperativa i representà al moviment feminista cooperativista en diferents congressos. També recorregué incansablement pobles i ciutats protagonitzant desenes d’actes, donant mítings i conferències, i assistint a les cooperadores d’arreu en la creació de grups femenins dins les entitats. Així la perfilava en un article, Micaela Chalmeta, el novembre de 1937:
“Han pasado cuatro años desde que juntas con María Palomera, íbamos de propaganda por las cooperativas, invitando a las mujeres a formar Grupos Cooperativos y a dar a la Cooperación toda la efectividad generosa de que es capaz la mujer. María Palomera, de una sensibilidad y de una ternura exquisita, amaba entonces dos cosas: El ideal de la Cooperación y los niños.”
Acción Cooperatista, 3 de novembre de 1937, núm. 756.
El dilluns 18 d’octubre de 1937 moria, durant el part del seu fill, Maria Palomera, que havia estat absent de l’agrupació i del moviment cooperatiu al quedar embarassada: “dió vida, sí, pero ella dejó de existir para siempre”. La notícia ocupà la portada de la publicació cooperativista, plorant la desaparició “d’una completa propagandista de la Cooperació”, “una gran animadora i propulsora de la Cooperació a Catalunya”. Així ho ressenyava la notícia:
“El moviment cooperatiu català i especialment l’Agrupació Femenina serven un gran record de la seva actuació, que fou intensíssima, organitzant grups femenins, ostentant càrrecs importants dins l’Agrupació Femenina, propagant en actes públics i per mitjà d’Acció Cooperatista, l’essència del nostre ideari, multiplicant-se, en una paraula, en les diverses activitats pròpies”[4]. Així la rememorava també Ricard Caballeria, que havia compartit i l’havia vist créixer al grup de cultura de La Dignitat i la UCB després, fins a convertir-se en una gran oradora: “Els teus parlaments, abrandats d’entusiasme i amants de fe en l’ideal, encara molts cooperatistes els recorden. Jo els recordaré sempre.”
AC, 29 d’octubre de 1937, núm. 755.
I d’aquesta manera ho feia la seva vella companya Micaela Chalmeta: “Las compañeras de la Agrupación Femenina recordarán siempre a Maria Palomera como buena amiga, como ferviente cooperadora, y como entusiasta propagandista de la Cooperación y del adelanto social de la mujer, que impone la civilización moderna.” Poc després, la mateixa Chalmeta, davant la mort d’un altre significat cooperativista, Joan Rovira, titulava un altre article en nom de l’agrupació amb el significatiu titular d’“Una altra víctima de la guerra”, que escrigué, a més, en català:
Si, el bon company Rovira ha estat víctima de l’odiosa guerra que ens han imposat les males passions dels cruels representants i executors botxins de l’obra del capitalisme. El mateix que Coloma, que la companya Palomera, el bondadós Rovira ha caigut perquè la guerra l’ha assassinat. Una salut migrada no resisteix tal acumulació de treball com imposen avui les greus circumstàncies en què vivim a tots aquells que tenen la comprensió de la seva responsabilitat pel seu valer unida a la bondadosa idea d’ésser útils a la col·lectivitats antifeixista”.
AC, 17 de desembre de 1937, núm. 762.
[1] AC, 7 d’octubre de 1938, núm. 803.
[2] Certificat de Defuncio de Maria Palomera Giró, 19 d’octubre de 1937. Registre Civil de Barcelona.
[3] AC, 22 d’octubre de 1937, núm. 754, portada.
[4] Ibídem.
[6] Chalmeta, M.«Un recuerdo a María Palomera» a AC, 5 de novembre de 1937, núm. 756.
[7] AC, 17 de desembre de 1937, núm. 762.