Roser Dulcet Martí (1881-1968)

També coneguda com a Rosario Dulcet o Dolcet, nascuda a Vilanova i la Geltrú el 2 de febrer de 1881 fou una destacada propagandista i anarcosindicalista de principis de segle XX.

De pare republicà federal estudià a l’escola laica amb Soledad Gustavo com a professora. Des de petita se li inculcaren els valors i ideals anàrquics i anticlericals. Als catorze anys, abandonà l’escola i entrà a treballar a la indústria tèxtil de la seva localitat natal, on s’afilià al sindicat de les Tres Classes de Vapor, iniciant la seva activitat contestatària.

Amb només 20 anys ja es convertí en una reconeguda activista i propagandista dels valors àcrates i s’uní, amb el també militant anarquista, Antonio Soler. Aquesta unió lliure, la primera que es donà a Vilanova i la Geltrú, causà un gran rebombori; fins a tal punt, que se’ls hi aplicà el pacte de la gana, el qual consistia a privar d’accés al treball i a l’ostracisme social. Davant d’aquesta circumstància sobrevinguda decidiren marxar a Sabadell, amb la seva germana Encarnació. Juntament amb aquesta, el 1913 participà en un dels mítings celebrats durant la vaga iniciada per pel sindicat tèxtil de La Constància. Posteriorment, marxà a França, on es dedica a propagar els ideals antimilitaristes a Sète entre les tropes.

El 1917, ja a Barcelona, es convertí en una de les abanderades en les campanyes de protesta contra l’abaratiment dels preus dels aliments. De Barcelona marxà a Tarragona, on s’instal·là a casa d’Hermoso Plaja, amb el qual es dedicaren a ampliar la xarxa cenetista per la província. També aquell mateix any participà en els moviments femenins contra la carestia i donà suport a nombroses vagues com la de ferrocarrils o La Canadenca. Aquesta incansable militància la convertí en un referent anarcosindicalista. Però la fama no l’aturà, mentre seguia treballant a la indústria tèxtil del Clot, continuà impartint conferències i participant en mítings arreu del territori català.

Patí en pròpia pell la repressió exercida durant el període en què Severiano Martínez de Anido fou governador civil a Barcelona. Així i tot, decidí viatjar a Madrid amb Libertad Ródenas per denunciar a l’Ateneo Científico de la ciutat la repressió en què està immersa la societat catalana. Allà, tal com narra Lola Iturbe (1974) es trobaren que els intel·lectuals membres de l’ateneu, per por a les conseqüències que poguessin ocasionar-se amb la celebració de la conferència, decidiren que cap òrgan representatiu de l’entitat hi participaria i, ni tan sols, les presentaria davant del públic assistent; pensant que així les dues dones es desdirien d’impartir la conferència. Però no va ser així i un cop acabat l’acte hagueren de sortir d’incògnit de Madrid per esquivar a la policia.

Durant la dictadura de Primo de Rivera seguí activa i fou detinguda dues vegades: una per repartir premsa clandestina i, l’altra, per incitació a la rebel·lió. I, amb la proclamació de la II República, seguí la seva activitat militant participant en nombrosos actes i mítings: Igualada en 1931; Gironella, Sabadell, Manresa, Sant Adrià del Besòs, Ferrol, Haro, en 1932; a Barcelona al 1933; a Sant Llorenç del Munt en 1935; i a Lleida, Vic i Sabadell en 1936.

A partir del 1936, i amb la mort del seu company, es dedicà a fer diverses gires propagandistes per Aragó i participà en la formació i administració de col·lectivitats camperoles. De retorn a Barcelona s’afilià al Sindicato Fabril y Textil de la ciutat.

Mujer de luchas sindicales, agitadora toda pueblo, pulimentada por su propio esfuerzo, nos decía que durante su vida había hecho todo lo que había podido para propagar y defender las ideas libertarias. Su vida fue una línea recta hasta su muerte en el exilio, en Carcassone, atropellada en la calle por un coche, a los 87 años de edad.

ITURBE, L. (1974) La Mujer en la Lucha Social y en la Guerra Civil de España. Mèxic: Editores Unidos, pp. 63 – 64.

Bibliografia

IÑÍGUEZ, M. (2008) «Dulcet Martí, Rosario» a Enciclopedia histórica del anarquismo español, Vitoria: Asociación Isaac Puente, p. 519

MUÑIA, A (2008) Rebeldes periféricas del siglo XIX, Madrid: La Linterna Sorda, p. 83.

ITURBE, L. (1974) La Mujer en la Lucha Social y en la Guerra Civil de España. Mèxic: Editores Unidos, pp. 60 – 64.

Procedència imatge: MNACTEC