Balbina Pi (1896-1973)
Balbina Pi (1896-1973) representa com ningú la figura de la dona de fàbrica que sabé rebel·lar-se més enllà de la seva condició. Treballant de sol a sol en la cura de la infància a casa i a “l’art fabril”, al mateix temps que batallant de forma incansable contra l’explotació i l’oprobi amb el què les menyspreaven amb el malnom de xinxes.
Nascuda a Sant Boi de Llobregat va traslladar-se a Sabadell a la recerca de feina, i fou allí on començà a desenvolupar gran part de la seva militància dins el poderós moviment obrer de la ciutat. A la fàbrica aprengué a llegir i escriure, el 1917 s’afilià al Sindicat Fabril i Textil de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i fou nombrada com a delegada de la Federació Local de Sabadell. A partir d’aleshores, amb les seves companyes filadores Lola Ferrer i les germanes Encarnació i Roser Dolcet, sota l’ègida de Teresa Claramunt, començaren a recórrer bona part de les ciutats de les conques industrials catalanes fent mítings de propaganda a favor del sindicat únic, animant a les dones a la sindicació i a la lluita pels seus drets. Més tard, participaren activament en la revolta contra la carestia dels preus de les subsistències del mes de gener de 1918, amb la convocatòria de vaga general a Sabadell, que fou reprimida amb l’exèrcit i la declaració de l’estat de guerra.
Balbina fou, sobretot, una oradora convincent, que podia parlar de tu a tu, amb “paraula vibrant”, a les treballadores perquè era una d’elles. Escrigué articles a mitjans obrers com Nuestra Voz, La Colmena o Solidaridad Obrera. D’idees netament anarcosindicalistes, participà d’altres entitats obreristes més heterogènies de Sabadell com les Dones Republicanes del Círcol Republicà Federal, juntament amb Fidela Renom -primera regidora de l’Ajuntament de Sabadell (1934)-; i també en d’altres àmbits afins com el feminisme, l’esperantisme, l’espiritisme i el cooperativisme. I tot enllaçat a través del teatre amateur, en el què hi participà fent d’actriu en nombroses ocasions, a la Companyia Carbonell, al grup del Círcol i també a la cooperativa La Sabadellenca. Fixi’s que el seu nom, Balbina Pi, coincideix amb el d’una actriu catalana decimonònica força coneguda pels seus contemporanis. El gener de 1928 escrivia “La mujer en la Cooperativa”, un article en el què glosava el cooperativisme i les capacitats de les dones per participar plenament de la vida social:
El programa cooperativista goza de una independencia completa en lo que se refiere a idearios políticos, sociales y religiosos; y no puede ser más que así, dada la heterogeneidad de sus elementos integrantes. La organización cooperativista está respondiendo equitativamente a una aspiración de todos los tiempos entre las clases proletarias: la de una distribución económica, necesidad imprescindible para toda sociedad humana. (…) La gran guerra lo ha demostrado; hemos visto cómo las mujeres han suplantado al hombre en la complejidad de los quehaceres de la vida. Mujeres mecánicas, movilizando el torno y el molde en el taller y en la fundición; mujeres que han manejado el volante con la precisión e intuición del caso, mujeres que han aportado ingeniosas iniciativas de estabilidad social en comicios políticos; en la crítica, en el arte, en la literatura, en la poesía, en la filosofía; en fin, en todas las ramas del saber hemos visto manifestarse a la mujer tan pronto como las trabas que se lo impedían han caído.
Acción Cooperatista, 20 de gener de 1928, núm. 246.
Part del seu llegat ens arriba a través de la seva filla Teresa Soler, també compromesa i militant, i coneguda cantant de la nova cançó amb el nom artístic de Teresa Rebull.
Bibliografia:
Berenguer, A. Balbina Pi i Sanllehy. a: https://historiadesabadell.com/2018/12/25/pi-sanllehy-balbina/ [en línia]. Consultat el 12 de setembre de 2021.
Iturbe, Lola (1974) La mujer en la lucha social y en la guerra civil de España. Madrid: Malatesta editorial, 2012.
Pi, Balbina “Despierta Mujer!”. La Colmena, 16 de gener de 1919, p. 4
Rebull, Teresa Tot cantant. Barcelona: Columna editorial, 1999.