El Museu Pedagògic Experimental de Barcelona fou creat el 1905 per Francesca Rovira de Forn. Inspirant-se en experiències com el Musée Pedagógique de Paris o el Museo Pedagógico de Madrid, la institució volia formar mestres, fer cursos d’alfabetització per obrers i acollir infants amb dificultats especials d’aprenentatge. El seu punt de partida era “contribuir a la difusión de la cultura integral por la propagación metodizada de los principios y medios pedagógicos e higiénicos” , des d’una perspectiva que combinava la intervenció pedagògica, la puericultura amb la prevenció mèdica i la higiene. El Museu s’inaugurà el maig de 1905 i la revista Feminal li dedicà un reportatge amb fotografies, amb un subtítol significatiu: “Museu Pedagogich Experimental. Una obra fundada y dirigida per una dona”. Francesca en fou la principal impulsora i finançadora, així com la seva directora. El projecte, tot i l’indubtable vocació de servei públic, era de caire privat i es sustentava amb la col·laboració desinteressada del personal professional docent -mestres i metges-, pel què el seu principal problema sempre fou la sostenibilitat financera.
Francesca Rovira de Forn fou una mestra i pedagoga, què dedicà tota la seva vida a la renovació pedagògica, amb un paper significatiu en els ambients lliurepensadors barcelonins d’entresegles. En un parlament durant una festa a la cooperativa La Vanguardia Obrera el 1906, afirmava:
“es necesario abandonar la enseñanza antigua por rutinaria y atrofiar el entendimiento del alumno y entregarse a la enseñanza progresiva y moderna libre de preocupaciones religiosas y en donde las horas que el alumno dedica á la escuela son aprovechables, no le cansan y van formando por último una inteligencia reflexiva, sólida y superior cultura”.
El Cooperador Cooperatista, abril de 1906, núm. 16.
Francesca Rovira també tingué una vinculació més o menys directa amb el cooperativisme, i es poden constatar afinitats, detectar aliances i col·laboracions estretes dins el ric i heterogeni univers de l’època format per l’entrecreuament de l’economia social i el mutualisme, la pedagogia, la psicologia, l’higienisme i la salut. Un dels col·laboradors principals i co-director del museu fou Enric Octavi Raduà i Oriol (1864-1928). Raduà fou un metge municipal, especialista en “higiene pràctica” i cap de la Secció Estadística Demogràfica, impulsor de l’Institut de Demografia i Padró Sanitari, interessant en l’habitació obrera, fou masó i president de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya. Tingué un paper actiu com a membre honorífic de diferents organismes d’economia social i obrera com la Unió i Defensa de Monts de Pietat de la provincia de Barcelona i la Federació de Societats de Socors Mutus de Catalunya. Romangué molt compromès amb el moviment cooperatiu en els seus inicis, participà del primer congrés cooperatiu el 1899 com a delegat de la Federació Agrícola de la província de Lleida i fou secretari de la primera Cambra Regional de les Societats Cooperatives Catalano-Balear, de la qual, més tard, en fou nombrat membre honorífic.
Ambdós, Rovira i Raduà, i també Joan Salas Anton, participaren conjuntament en diversos mítings de difusió i propaganda, com el que realitzaren el 1903 a la cooperativa de la Pobla de Claramunt. La crònica periodística relatava d’aquesta manera la intervenció d’ella:
Francisca Rovira de Forn se levantó á hablar para congratularse de la numerosa concurrencia de señoras al acto. Derechamente, sin preámbulo casi, explanó el tema anunciado por los oradores que le precedieron, y con palabra fácil y expontánea demostró la gran necesidad de que la mujer se asocie al movimiento cooperatista ya que ella educa las generaciones haciendo hombres a su semejanza. Cautivó al auditorio, con un párrafo sublime lleno de sentimiento, dedicada á la mujer que cae, víctima, muchas veces, de su candidez y que por lo defectuoso del estado de cosas actual se le escarnece cuando más necesitada se encuentra de apoyo y consideración.
La Publicidad, 9 de desembre de 1903, p.2.
No obstant, sembla que la dedicació de Rovira virà cap altres prioritats, tot i que es podrien llegir com a auxiliars al cooperativisme. En aquell univers, preocupat per solventar l’anomenada qüestió social des d’una vessant cientítifica, racional i tècnica, Francesca Rovira de Forn impulsà l’Escola Pràctica d’Economia Domèstica, com a secció dins el Museu. Una secció específicament orientada a dones joves que integrava coneixements “teòrics i pràctics” d’administració de la llar, d’alimentació i nutrició, d’higiene i puericultura, i d’economia domèstica en el sentit ampli. Rovira també tingué l’afany de visibilitzar i promoure les activitats femenines i es rodejà d’un equip de cinc col·laboradores. En qualsevol cas, sembla clar que “la amiga y compañera Paquita Rovira de Forn”, destinà tots els esforços al projecte del museu. Tal i com es recollia a Feminal:
Y la senyora Rovira, la fervent fundadora d’aquesta institució bella, parlava ab fè, ab fè de fanàtica, de visionaria (…) Quatre anys fa qu’està fundat el Museu Pedagògich y que va aguantar-se mercès al esfors d’una dòna qui ha treballat tota sa vida pera dur a terme aquesta obra sana, a la que ha sacrificat totes ses energies y tot son benestar material. El fi sols es un y magnífich: regenerar l’ensenyança, única font de posteritat.
Lacosta, Roser de “Museu Pedagògich Experimental”. Feminal, 25 d’abril de 1909.
