La proclamació de la Segona República, el 14 de juliol de 1931, podria ser llegida com l’adequació de l’estructura política a l’esperit de canvi i transformació social que les classes populars venien vindicant llargament després de la dictadura de Primo de Rivera. A partir d’aleshores, s’obrí un període favorable a l’associació i a les organitzacions obreres, que desencadenà un intens moviment polític, social i cultural i d’expansió de l’educació i la sociabilitat, especialment de la femenina. I és que l’emancipació obrera i la femenina solen coincidir en determinades conjuntures de transformació social, i la participació de les dones en els assumptes públics i polítics sol ser un síntoma de l’avanç d’una determinada societat.
Efectivament, una de les característiques més transcendents del moment republicà fou el reconeixement i la irrupció de les dones a l’esfera pública, que coincidí amb la consecució dels seus drets civils i polítics, el reconeixement de la seva capacitat i autonomia –sui iuris-, i l’obtenció del dret a representació i de vot, acompanyat també d’un afany de normalització de les competències i rols d’aquestes en tota mena d’activitats (esportives, professionals, culturals, associatives), habitualment participades només per homes. Ara bé, també és cert que la plasmació d’aquelles velles aspiracions tardaren excessivament i poques mesures es pogueren portar de forma efectiva a la pràctica. Tanmateix, almenys en l’àmbit cooperatiu obrer es pot identificar, de forma clara, una major participació i activitat de les dones a partir de l’adveniment de la república, de les quals la creació de grups femenins i la vindicació del feminisme cooperatiu en foren expressions diàfanes.
La creació dels grups femenins: engranatges de la Secció Femenina de Propaganda Cooperatista
Fou durant aquella període, per inspiració de les guildes angleses, quan començaren a néixer Grups Femenins dins les cooperatives, amb el punt de partida de visibilitzar i fomentar la participació femenina dins el moviment cooperatiu. Els primers grups es crearen a la cooperativa La Moral de Badalona i a la Unió Cooperatista Barcelonesa (UCB), que concretaren organitzativament els esforços previs de dones com Regina Lamo o Micaela Chalmeta. L’octubre de 1931, una coordinació d’aquells grups de dones fou integrada orgànicament dins les estructures de la Federació, dins la secció de propaganda, com a Grup Femení de Propaganda. La seva tasca essencial era propagar la doctrina i la cultura cooperativa entre les dones, i fou com un embrió, un precedent de la constitució de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperativista.
A partir de la formació d’aquells incipients grups de dones i de la secció de propaganda, l’associacionisme femení en el món cooperatiu anà creixent. S’obrí una etapa marcada per la creació de grups femenins a moltes entitats amb l’objectiu de visibilitzar i fomentar la participació activa de les dones a les cooperatives. L’ambient entre aquelles dones traspuava esperança i eufòria, tal i com es dedueix del to de la convocatòria publicada al periòdic de la primera reunió el 20 de març de 1932 per oficialitzar el naixement formal del grup:
Esta Agrupación Femenina de Propaganda, con el ferviente deseo de hacer llegar sus entusiasmos a todas las compañeras cooperadoras, y con ansias de llevar a las almas la esencia de la magna obra que realiza la Cooperación, os invita a todas a su primera asamblea que tendrá lugar en el local de la federación, el próximo domingo 20, a las 4 de la tarde, bajo el siguiente orden del dia: I. Alocución del Presidente de la Federación Provincial de Cooperativas a los presidentes de las entidades. II. Aprobación del Reglamento presentado a la Federación. III. Dar conocimiento del cuadro de cooperadoras propagandistas. IV. Proponer sea aceptada la intervención femenina en los asuntos administrativos de las cooperativas. Sea en las Juntas, Comisión de Compras, etc. V. Asuntos generales. Dado el entusiasmo que existe entre las mujeres y el ambiente favorable que envuelve a la humanidad, por una obra renovadora, no dudamos del interés que pondrán nuestras compañeras por asistir a este acto.”
AC, 18 de març de 1932, núm. 463, p. 3.
Havia nascut l’Agrupació Femenina de Propaganda cooperatista. A la reunió de constitució hi acudiren els grups existents (La Moral, UCB i L’Atrevida Martinenca) i delegacions de cooperatives interessades com les de la cooperativa del Centre Obrer Aragonès, El Adelanto Obrero, La Fraternitat, Model del segle XX i d’altres entitats. L’assemblea serví per dissoldre el comitè constitutiu i formar la Junta directiva definitiva, a més de debatre i aprovar el reglament que ja gaudia del vistiplau de la federació.
La fundació de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista
En aquella mateixa assemblea per ratificar el reglament, es donaren a conèixer els noms de les integrants de la nova secció de la federació i se’n nomenaren els càrrecs de responsabilitat. S’acordà que la presidenta fos Maria Palomera, tot i que ella intentà cedir el càrrec a Micaela Chalmeta; i la resta de càrrecs els ocuparen dones cooperativistes rellevants com Rosa Forment, Antonia Sancho, Dolors Abelló, entre d’altres. Arrel de la constitució oficial de l’agrupació, la participació femenina cooperativa començà a fer-se evident i visible, el canvi resultà imparable. La primera reunió en què les companyes cooperadores foren convidades, es feren presents i se les tingué en consideració fou el 17 d’abril de 1932 a l’assemblea de la Federació Provincial de Barcelona, realitzada a la sala d’actes de la UCB.
El naixement oficial de l’agrupació desencadenà també l’increment d’actes cooperatius feministes de propaganda. El 6 d’abril de 1932 Teresa Canalda, Maria Soriano i Josefa Bosque prengueren part en un acte celebrat a la Mútua de Pa i Queviures de Manlleu, i el mateix dia, a la tarda, feren el mateix a la cooperativa La Pau Rodenca de Roda de Ter. Uns dies més tard, Maria Palomera i Roser Forment visitaven Sallent per participar en un altre acte a la cooperativa Germanor de la localitat.
Poc després de la celebració de l’assemblea constituent, es publicà el reglament a la premsa cooperativa. L’agrupació fixava com a objectiu principal “desarrollar el cooperativismo entre las mujeres (…), para conseguir que se interesen en la obra cooperatista”, i que per tal finalitat “se servirá de los medios siguientes: cursos y conferencias cooperatistas; tener parte activa dentro de las cooperativas; estudiar la racionalización del trabajo de la mujer; se servirá de toda clase de propaganda, y en caso necesario tendrá su periódico propio; se encargará de efectuar visitas culturales para la buena orientación de sus fines; organizará asambleas (mitins); emprenderá toda clase de iniciativas de carácter humanitario.”
AC, 8 d’abril de 1932, núm. 466, p. 2.
L’entusiasme de les dones cooperadores es traduí en una activitat incansable i en la creació de nous grups femenins com el de la cooperativa del Centre Obrer Aragonès o el de La Fraternitat de la Barceloneta. La formació d’aquells grups fou, sobretot, impulsada per les dones de l’agrupació que, mitjançant una activa comissió es dedicaren a fer reunions amb les juntes directives de diverses cooperatives per fer-ne proselitisme, i procurar la creació de grups femenins. De forma paral·lela a les visites, l’Agrupació Femenina realitzà un manifest dirigit a les dones cooperadores per tal d’estendre i propagar la generació de grups de dones a les entitats:
La Agrupación Femenina de Propaganda Cooperatista dirígese a vosotras con el fin de invitaros a que os asociéis formando grupos femeninos dentro de las Cooperativas (…). Las que ya formamos esta Agrupación somos como vosotras obreras de la fábrica, del despacho, del taller, del trabajo a domicilio o sujetas a las tareas del trabajo doméstico. En la penosa ascensión de las cooperativas obreras, hemos ayudado al hombre como compradoras.
Hoy, asociadas prestando nuestro concurso y entusiasmo a esta obra cooperatista, que también es cosa nuestra, aspiramos a lograr extender la cooperación y por este medio hacer obra práctica, cultural y benéfica en favor de nuestra clase tan desatendida en todos sentidos por la clase burguesa. (…) ¡Obreras todas, haceros cooperadoras!¡Cooperadoras, ingresad en nuestra Agrupación!.
AC, 3 de juny de 1932, núm. 474.
La labor femenina: conscienciació, autoformació i pacifisme
Acompanyant les tasques de propaganda, les cooperativistes van dur a terme una tenaç lluita per la capacitació, la formació i l’aprenentatge. A banda d’organitzar tota mena de tallers, cursos i conferències, traduïren i editaren un llibret de la guilder Honora Enfield ‘El poder de la cistella de la compra’, que els serví de manifest de propaganda de les seves idees i de conscienciació massiva. Seguint en la línia de l’aplicació de l’aprenentatge, les dones de l’Agrupació també arribaren a crear una cooperativa de treball exclusivament formada per dones dedicada al tall i confecció anomenada Cooperativa de Camiseria, tot i que la seva trajectòria fou fugaç degut a la falta de suport i la falta de liquiditat.
El feminisme cooperativista practicat per l’agrupació era eminentment atravessat i animat per un pacifisme a ultrança, “porque somos mujeres, nuestra fuerza es el amor”, deien, derivat també del sentiment i la por a repetir les terribles conseqüències de la Primera Guerra Mundial. En aquell sentit, una de les funcions de l’Agrupació Femenina fou la transmissió de les campanyes i la coordinació amb les cooperadores internacionals del potent moviment antimilitarista i pacifista internacional. Una d’elles fou la campanya pacifista en pro del desarmament, proposada inicialment per Albert Einstein, des de la qual s’havia creat el Comitè Internacional de Dones pel Desarmament, composat de 14 organitzacions femenines internacionals, per pressionar a l’opinió pública i propulsar la celebració de la Conferència Mundial del Desarmament de 1932 a Ginebra.
La lluita per la visibilitat i el reconeixement
Un altre dels camps de batalla del feminisme cooperatiu fou la lluita per la inclusió de les dones en totes les esferes organitzatives del món cooperatiu, posant especial èmfasi en aquelles en les què encara no hi tenien accés, com foren les juntes de govern de les cooperatives o en els diversos òrgans de la Federació. Encara que les dones cooperativistes havien sigut reconegudes com a membres de ple dret i era un fet que feien i podien dur a terme les mateixes tasques que els seus companys homes, no gaudien del mateix dret representatiu. Un exemple d’aquest fet el trobem al Congrés Nacional de Cooperatives celebrat al mes d’octubre de 1932 a Bilbao. Mentre els representants de les diverses seccions de la Federació Regional tingueren el viatge i l’allotjament pagat per l’organització, a més de garantir la seva veu i vot en les diverses sessions; l’Agrupació Femenina va haver de pagar amb els seus propis recursos el trajecte i l’estança, i tampoc se’ls hi assegurà un lloc en les sessions.
Així doncs, les dones de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperativista es dedicaren incansablement a denunciar el desequilibri dins els `òrgans de representació i decisió del moviment cooperativista i a vindicar la seva valia, demostrant la seva implicació i efectivitat per la causa cooperativista. Finalment, fruit d’aquell impuls, el 1936, l’Agrupació pogué celebrar l’entrada de les primeres dones directives a la junta de la cooperativa del Centre Obrer Aragonès, la primera cooperativa en la què les dones tingueren els mateixos drets que els homes en la seva totalitat.
No obstant, tots aquells anys dedicats a la propaganda i al reconeixement de drets, resulta molt significatiu que durant la revolució i la guerra les dones cooperativistes tornessin al camp més invisible de les tasques reproductives a la rereguarda, com per exemple organitzar un servei d’assistència regular a l’Hospital General de Vallcarca. Aportaven roba interior pels malalts i s’oferiren a rentar la roba a aquells que no tinguessin familiars a prop per fer-ho, utilitzant el sabó de la fàbrica cooperativa que posseïa la federació. Mesos després, i al llarg de tot 1938, ampliaren el seu radi d’acció a tots els hospitals de sang de la ciutat, amb dues visites setmanals i hi inclogueren també la dotació d’aliments.
En el què fou qualificat d’ajuda humanitària, no deixa de resultar paradoxal que durant la revolució, tot i venir d’anys de lluita per conquerir un espai propi dins el cooperativisme, i malgrat haver aconseguit la representativitat dins el moviment, la gran majoria de les activitats femenines del període fossin de caire assistencial o auxiliar, això és, clarament reproductives. En correspondència respecte aquelles pràctiques, la majoria de discursos socials articulats per les dones giraren al voltant de temàtiques associades a la cura i a les activitats tradicionalment, “femenines” com el poder de la cistella de la compra, l’assistència familiar, la necessitat d’educar a la infància i, sobretot, donar suport, -o fer de rereguarda-, a les activitats masculines.
Les morts sobtades i la desaparició de l’Agrupació
També fou durat aquella època que les dones cooperativistes hagueren de suportar diferents morts sobtades, pròpies de la condició obrera i precària de les famílies que sostenien. El 12 d’agost de 1937 moria Joan Coloma Chalmeta a la Vil·la de Salut L’Aliança i el fet, lògicament, commocionà a la seva mare Micaela i a la seva germana Empar, i també a tot el moviment cooperatiu. Malhauradament, no fou la única mort inesperada que hagueren de suportar el nucli de dones de l’Agrupació Feminista de Propaganda. El dilluns 18 d’octubre de 1937 moria, durant el part del seu fill, Maria Palomera, que havia estat absent de l’agrupació i del moviment cooperatiu al quedar embarassada. El part fou a la Clínica de Santa Madrona, al barri de Gràcia, tot i que sembla que morí al seu domicili per “anèmia aguda post partum”, deixant orfe el seu fill recent nascut i viudo el seu company José Catalan Montoliu. La notícia ocupà la portada de la publicació cooperativista, plorant la desaparició “d’una completa propagandista de la Cooperació”, “una gran animadora i propulsora de la Cooperació a Catalunya”.
Finalment, les urgències de la situació històrica, la desaparició sobtada de Palomera, el mal estat de salut i l’edat de Chalmeta, més les contingències de la guerra feren que l’actuació de l’Agrupació Femenina es centrés prioritàriament en les activitats d’assistència sanitària i de proveïments de la rereguarda. En aquella etapa, la vitalitat propagandística basculà cap a les Joventuts Cooperatistes, autèntic múscul dinamitzador del cooperativisme durant els anys de la revolució i la guerra. Fou, com si de cop i volta, l’Agrupació Femenina de Propaganda i el model organitzatiu dels Grups femenins hagués envellit i quedat obsolet. En el seu lloc, les noies més joves del cooperativisme feren grups femenins -anomenats Secció central d’activitats femenines- dins la pujant Unió de Joventuts Cooperatistes de Catalunya, de temperament més bel·ligerant i combatiu.
Tanmateix, quan ja s’albirava la derrota, ja a la fi de la guerra, les dones del que havia sigut l’Agrupació Femenina de Propaganda, com un llampec fulgurant, com un miratge, havien desaparegut en el tràfec dels esdeveniments.
