“Abaix el clericalisme. Visca la llibertat de consciència i d’expressió!” sota aquella consigna, durant la tarda del 10 de juliol de 1910, 20.000 dones marxaren pels carrers de Barcelona, en la que es considerada la primera mobilització femenina de la història de la ciutat i de tot l’estat. La manifestació sortí de la plaça Urquinaona, encapçalada per un estandard roig, portat per la Comissió executiva amb representants de les organitzacions convocants: López de Ayala per la Societat Progressiva Femenina, Laura Mateo de l’Agrupació de Dames Rojes i Francisca Gimeno de l’Associació de Dames Radicals, baixaren per la Ronda Sant Pere i anaren fins al Govern Civil al pla de Palau.
La manifestació, organitzada per l’entorn afí al republicanisme radical, volia donar suport a les polítiques de “regeneració democràtica” del president lliberal José Canalejas, que tenia la intenció de separar la església de l’estat, garantint la laïcitat de l’estat i fer minvar el poder omnipotent del clericalisme catòlic, en un context de clara crisi del règim de la restauració. Les dones, moblitzant-se, no feren més que expressar el suport a les intencions governamentals, doncs portaven dècades patint la repressió d’una societat dominada pel poder eclesiàstic, però, a més, ho feren en contraposició a una mobilització de les dones catòliques que hi havia hagut a Madrid, en contra de les mesures liberals. De fet, no fou la única manifestació en aquell sentit a Barcelona, i uns dies abans – el 3 de juliol, n’hi havia hagut una altra amb 100.000 homes i dones. De fet, també hi hagué manifestacions importants a Mataró amb 8.000 dones, Reus amb 6.000, 5.000 a Manresa o 3.000 a Palamós.
En qualsevol cas, la marxa femenina -inèdita fins aquella data- fou multitudinària i festiva. Segons les cròniques periodístiques, moltes manifestants portaven una agulla al pit amb la caricatura de la república donant una puntada de peu a un capellà, junt a la presidència hi havia una nena disfressada de República i també una oca adornada amb cintes tricolors.
Un cop arribades al Govern Civil les dones entregaren un escrit avalat per 22.000 signatures al governador interí Senyor Díe i Mas. I des del propi balcó dirigí unes paraules de tancament a les manifetsants, “felicitant-les per haver assistit a la manifestació, testimoniant el seu amor cap a la llibertat, i elogiant-les per haver marxat pacíficament. Tancant l’acte amb un crit de: Visca la Llibertat!, que fou contestat a l’uníson per la multitud”.
